Dieta, Equilibri i Salut

Oli de l'arbre del te

2011-12-07T20:29:00.001+01:00

Cosmètica a base d'oli essencial d'arbre del te, amb totes les seves propietats hidratants, regeneradores, cicatritzants, antisèptiques, bactericides, fungicides i balsàmiques. Ideal per a tot tipus de pells, especialment amb problemes de sequetat, irritacions, picades, fongs, infeccions, ferides superficials i cremades lleus.

Curs de Dieta Vegetariana Equilibrada

2011-03-20T18:53:00.004+01:00

OBJECTIU:
Aprendre a combinar bé els aliments d'origen vegetal per tal de gaudir d'una bona salut, i descobrir múltiples receptes que ens permetin seguir una dieta rica i variada.

TEMARI:
     - Introducció
     - Tipus de dietes vegetarianes
     - La dieta vegetariana equilibrada
     - El rebost vegetarià: glossari d'ingredients
     - Receptari: begudes, entrants, primers plats,
        segons plats, postres, salses i guarnicions
     - Menús setmanals
     - Programa informàtic de cuina vegetariana
     - Bibliografia
DURADA: 10 hores.
HORARI, LLOC I DATA DE REALITZACIÓ:
A convenir.

Curs d'Oligoteràpia

2011-01-20T19:27:00.003+01:00

Segons l'Enciclopèdia Catalana, un oligoelement és un element químic que forma part d'un organisme en proporcions molt minses (0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Els oligoelements participen en la constitució de substàncies organometàl·liques importants (hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims), i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat. Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l'home (Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d'altres).
En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència. Hom considera essencials el coure, el cobalt, el zinc, el manganès, el molibdè, el seleni, el crom i l'estany.

TEMARI:

1. INTRODUCCIÓ : CONCEPTES BÀSICS

- Oligoelement

- Diàtesi

- Malaltia funcional

- Síndrome de desadaptació

2. TIPUS DE DIÀTESIS I EVOLUCIONS

- Diàtesi 1

- Diàtesi 2

- Diàtesi 3

- Diàtesi 4

3. OLIGOELEMENTS DIATÈSICS

- Manganès

- Coure

- Manganès-Coure

- Cobalt

- Manganès-Cobalt

- Coure-Or-Plata

- Zinc

- Zinc-Coure

- Zinc-Níquel-Cobalt

- Níquel-Cobalt

4. OLIGOELEMENTS COMPLEMENTARIS

5. POSOLOGIA, COMPATIBILITATS I CONTRAINDICACIONS.

6. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES

- Aparell respiratori

- Aparell càrdio-circulatori

- Aparell digestiu

- Sistema osteoarticular

- Sistema urinari

- Sistema neuropsíquic

- Pell

- Sistema endocrí

7. BIBLIOGRAFIA

DURADA: 10 hores

DATA, LLOC DE REALITZACIÓ I HORARIS: A convenir.

L'artritis i el seu tractament dietètic i fitoterapèutic

2011-01-15T12:55:00.000+01:00

DESCRIPCIÓ:

Es tracta d’una malaltia degenerativa autoimmune que produeix la inflamació i deteriorament d’una o més articulacions. L’artritis més freqüent, greu, dolorosa i potencialment incapacitant és la reumatoide. Sol afectar habitualment múltiples articulacions, és crònica i evoluciona amb brots i remissions. Afecta entre un 1% i un 3% de la població, i és tres cops més freqüent en les dones que en els homes.

El seu símptoma principal és el dolor i la inflamació articular, però també pot ocasionar febre, debilitat i altres alteracions constitucionals. No es coneixen les causes d’aquesta malaltia, però se sospita que hi ha una predisposició hereditària.

Les artritis més freqüents després de la reumatoide són les causades per la gota, la febre reumàtica i l’espondilitis anquilosant, que afecta de forma primària la columna vertebral.

Una articulació normal consta d’un cartílag i un líquid articular, anomenat líquid sinovial, tancat en una càpsula articular. En l’artritis reumatoide es produeix una gran inflamació, dolor i debilitat en l’articulació que dóna lloc a una destrucció progressiva del cartílag. Açò pot provocar una greu deformitat de les mans (vegeu foto), els canells, els peus, els turmells, les caderes i les espatlles. No hi ha un tractament curatiu d’aquesta malaltia, sinó que només es poden pal·liar els símptomes.

TRACTAMENT DIETÈTIC:

És molt important suprimir els aliments potencialment al·lergògens de la dieta: solanàcies (tomàquet, pebrot, albergínia, patates), blat i blat de moro, llet i productes lactis, carn i additius alimentaris. Reduir els aliments proteics i consumir principalment peix blau com a font de proteïnes. Seguir una dieta depurativa a base de verdures, amanides, fruita i brous vegetals. Si és possible, ingerir més del 50% del menjar en cru.

Aliments recomanats: carxofa, canonges, api, porro, rave, col, espàrrecs, pastanaga, alvocat, poma, pera, ceba, remolatxa, maduixes, gerds, all, cireres, enciam.

Aliments desaconsellats: greixos saturats, farines refinades, fregits, alcohol, begudes estimulants, aliments processats.

Exemple de dieta:

o ESMORZAR: Suc de poma, raïm, pera, síndria o meló. Iogurt de llet o soja amb cereals de civada o muesli. Torrades integrals amb melmelada de nabius.

o MIG MATÍ: Suc vegetal o brou de verdures.

o DINAR: Amanida de fulles verdes, pastanaga ratllada, remolatxa roja fresca, cogombre, api, fonoll, olives negres + oli d’oliva, lecitina de soja, llevat de cervesa, herbes aromàtiques. Vegetals al vapor: col, col-i-flor, bròquil, mongeta verda, bledes, porros, cebes, cols de Brusel·les. Hidrats de carboni: arròs integral, pasta integral, mill, blat sarraí, búlgur, quinoa, civada, cus-cús, puré de carabassa, castanyes, boniatos o llegums. Postres: pera, iogurt i/o infusió digestiva: menta, camamilla, anís, herba-lluïsa, regalèssia.

o BERENAR: Pa de sègol amb mig alvocat.

o SOPAR: Amanida variada o suc de vegetals. Sopa de vegetals o brou. Proteïna: fruits secs crus i sense sal, pèsols a la menta, ous (sense fregir), tofu o tempeh, seitan, peix fresc, pa dextrinat amb formatge fresc o iogurt de soja amb lecitina de soja. Postres: poma o infusió digestiva.

TRACTAMENT FITOTERAPÈUTIC:

Plantes medicinals amb propietats antiinflamatòries, analgèsiques, diürètiques, depuratives i remineralitzants: harpagòfit, salze, ulmària, bardana, freixe, arítjol, bedoll, ginebró, gingebre, ginseng, foixarda, cua de cavall.

Preparat: 20g de bardana + 30g d’arítjol + 20g de bedoll + 30g d’harpagòfit. Dosi: 1 cullerada sopera per got d’aigua, en decocció. Ebullició: 6 minuts. Posologia: 4 preses diàries.

Complements dietètics:

Els àcids grassos omega-3, EPA i DHA poden inhibir la síntesi de prostaglandines, substàncies responsables de la resposta inflamatòria. Els complexos antioxidants (vitamines A, C, i E, zinc, seleni, manganès, coure, sofre) poden protegir contra els danys causats pels radicals lliures i ajudar a formar el cartílag. El sulfat de glucosamina pot millorar els símptomes i ajudar a regenerar les articulacions. També pot enfortir els tendons i els lligaments, ja que la glucosamina és el material primari del cartílag i del líquid intersticial. La cúrcuma (ingredient principal del curri) i la bromelaïna poden actuar com antiinflamatòries.

Idees de regal

2010-12-07T11:44:00.001+01:00

Dieta Nutricare

2010-11-07T13:17:00.000+01:00

Història dels hàbits alimentaris I

2010-10-16T11:12:00.001+02:00

L’alimentació ha existit i existirà al llarg de tota la història de la humanitat, ja que és un factor biològic bàsic per a subsistir. Però quins són els canvis alimentaris històrics que ens han portat fins els límits actuals de desconèixer totalment la procedència d’allò que mengem? Durant el Paleolític inferior, les bases de l’alimentació eren la caça i el domini del foc, i els homínids carnívors s’estenien per l’Àfrica, la Xina i Europa.

Al Paleolític superior, els canvis en els hàbits alimentaris dels homínids van ser de gran interès, ja que a més de la caça, començaren la collita de cereals. A partir del Neolític, els assentaments agrícoles i el sedentarisme van introduir-se a Europa, així com la domesticació de determinats animals.

A partir d’aquests inicis, s’anaren cultivant més tipus de productes diferents, tant per al consum propi com per a la seva comercialització.

De cada vegada els humans eren més autònoms i el seu paladar més refinat. Posteriorment, el procés d’importació i exportació de productes agrícoles va permetre que la resta del món descobrís i participés d’aquestes troballes. Egipte va ser un nucli important i poderós en l’evolució alimentària fins a l’època romana, degut a que el riu Nil arrossegava molts sediments que aportaven riquesa de diferents tipus als seus pobles: riquesa pesquera, ja que els peixos s’alimentaven dels sediments, per fertilitzar el sòl i obtenir millors collites, etc. Per això els romans van optar per colonitzar-lo.

Des dels segles VI i V aC, la dieta va ser un element important dins la societat. Segons el filòsof grec Pitàgores, per gaudir d’una bona salut s’havien de seguir 3 regles: 1.1. Tenir una bona manera de comportar-se amb els altres. 2.2. Fer exercici físic per enfortir el cos (sense fer-ne una competició, perquè segons ell això impedia pensar correctament).

3.3. Seguir un règim alimentari moderat, a base de pa de mill o d’ordi, mel, verdura crua o bullida, poca carn, abstenir-se de menjar determinats aliments, tals com ronyons i faves (perquè eren símbols de vida per la seva forma de embrió), i altres aliments com genitals, medul·la, cap, potes i alguns peixos. Els erudits d’aquella època seguien aquesta dieta, perquè segons ells sanava la ment i els aportava un tipus de vida que els permetia establir un nexe harmònic entre l’home i l’univers.

Hipòcrates va descriure en el seu llibre "La Dieta Saludable" l’efectivitat dels principis dietètics, remarcant que seria necessari que fossin adaptats a cada persona en funció de la seva edat, sexe, complexió, moment del dia, estació de l’any, ocupació laboral, lloc de residència, etc. Això van ser els inicis de les dietes personalitzades.

Aquest règim personalitzat d’Hipòcrates es basava en dos principis: 1.1. El principi de la compensació (hivern -règim calent i sec- i estiu -règim fred i humit-). 2.2. El principi de la conformitat (evitar canvis bruscos d’alimentació, seguir paulatinament les variacions d’estació i realitzar dietes de 6 períodes de 8 dies.

En aquesta època hipocràtica, es van començar a classificar els aliments, segons la seva digestibilitat, valor nutritiu i efectes fisiològics. També es considerava que una bona alimentació era la base de la salut, i que els aliments podien actuar com els medicaments en aquest sentit.

Col·lecció complerta amb un 50% de descompte

2010-10-13T18:34:00.014+02:00

ARA AMB UN 50 % DE DESCOMPTE

SOBRE ELS PREUS INDICATS,

AMB LES DESPESES D'ENVIAMENT INCLOSES. Aprofita-ho!

Productes del rusc II: el pròpolis

2010-09-24T19:29:00.001+02:00

EL PRÒPOLIS
És una barreja de substàncies gomoses i resinoses segregades per l’escorça i les gemes d’algunes plantes amb secrecions glandulars de les abelles. S’utilitza per enganxar parts del rusc i prevenir infeccions. Les seves propietats organolèptiques i la composició varien en funció del vegetal d’on provinguin les resines, i el seu color va des d’un clar a un castany-rogenc. Exhala una aroma de mel i cera, amb un sabor agre i amarg. Es torna viscós a partir dels 30 ºC, és insoluble en aigua i parcialment soluble en dissolvents orgànics. La meitat de la seva composició són resines i bàlsams, un 30% són ceres, un 10% olis essencials volàtils, un 5% pol·len i el 5% restant diferents matèries orgàniques com flavonoids (galangina i quercitina), àcids i ésters aromàtics (cafeic i cinàmic), aldèhids aromàtics (vainillina i isovainillina), cumarines, vitamines, minerals i oliogelements.

El pròpli s’obté directament de les arnes gràcies al raspat dels quadres mòbils, que s’introdueixen al rusc i que les abelles omplen d’aquesta substància. Un cop extret del rusc, s’ha de netejar d’impureses i passar per un estricte control de qualitat abans de ser comercialitzat en diferents presentacions (xarops, càpsules, extracte…).

Entre les propietats del pròpoli destaquen l’antisèptica, l’aniinflamatòria, la cicatritzant, l’antimicòtica, l’anestèsica i la immunoestimulant. Per això és utilitzant en patologies del sistema respiratori com refredats, tos, irritació de gola, inflamació d’amígdales, sinusitis, etc. També es pot emprar en odontologia com bactericida bucal per al tractament d’aftes, gingivitis, piorrea, glositis, dolor post-extracció dental, llagues, muguet i altres afeccions. Està indicat en úlceres gastro-duodenals i inflamacions del tub digestiu com la gastritis i la colitis, així com per disminuir les fermentacions intestinals. És un excel·lent antisèptic genito-urinari, tant femení com masculí. En dermatologia s’usa en el tractament de furòncols, acne, úlceres, callositats, èczemes, etc. com a cicatritzant, antisèptic, antiinflamatori i antimicòtic.

Aprima't menjant bé i sense passar gana amb la dietoteràpia

2010-09-23T19:48:00.039+02:00

No t’obliguem a menjar només verdura i coses a la planxa, ni et treiem el pa, ni la pasta, ni l’arròs, ni les patates...ä
Al contrari: et proposem menjar de forma sana i equilibrada, seguint la dieta mediterrània. ä
T'oferim assessorament professional, amb formació i experiència en dietètica i nutrició.
äRealitzem una anàlisi de la teva composició corporal (greix, retenció de líquids i massa muscular), i un control de pes segons les teves necessitats.
äT'ensenyem a compensar els excessos, enlloc de fer-te sentir culpable per haver menjat un aliment “prohibit”.
äT’orientem perquè facis un canvi d’hàbits alimentaris dintre dels teus gustos.
äPerquè no es tracta de fer una dieta estricta durant uns mesos per aprimar-te i tard o d’hora recuperar el pes perdut, sinó aprendre a mantenir-lo.
äDe la manera més natural, menjant de forma sana i sense l’obligació de comprar cap producte!
äPerquè ho fas per tu, i perquè està demostrat científicament que tan sols baixant un 10% del pes corporal en casos de sobrepès i obesitat millora considerablement la nostra salut.

Consumir menos, vivir mejor (Toni Lodeiro)

2010-09-16T18:21:00.001+02:00

Quines són les verdures "de temporada" el febrer? Per què són més cars els aliments ecològics? Què passa amb els agrocombustibles? Puc consumir electricitat realment verda a casa?…

Serveix per alguna cosa que jo estalviï energia veient el malbaratament dels governs i les grans empreses? Què puc fer per conscienciar els qui m'envolten sense que se sentin controlats? I per no sentir-me culpable?…

Idees per a menjar, vestir-nos, rentar i rentar-nos, comprar, informar-nos, divertir-nos, viatjar, educar-nos, emprar l'ordinador, invertir els nostres estalvis... en definitiva, viure de manera més saludable i ecològica.

Banca ètica, intercanvi de cases, cotxe compartit, economia social, vida simple, programari lliure, sobirania alimentària, bancs de llavors, cooperatives de consumidores ecològiques...

Receptes per fer a casa sabó, pasta de dents, iogurt, conrear verdures en tests...

Viure amb menys no solament és necessari per a construir un món més solidari i sostenible, també pot ser una manera de fer el nostre dia a dia més relaxat i satisfactori, més alegre i saludable.

En aquesta aventura que suposa baixar el ritme de vida, ens toca nedar "contracorrent", i ens trobem sovint soles i incompreses, de vegades fins i tot sabotejades. Altres vegades ens falta informació, temps, diners... No sempre és fàcil fer les coses com ens agradaria...

Aquestes pàgines volen ser-te útils per fer més fàcil aquest camí i per apropar-te a gent amb qui compartir-lo. Per això estan carregades d'informació i reflexions i, sobretot, de moltes idees pràctiques, i d'experiències i contactes (telèfons, webs, llibres) de persones i grups. Això sí, les pràctiques corren pel teu compte. Que les gaudeixis!
http://www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor/

Productes del rusc I: la mel i la gelea reial

2010-09-08T11:22:00.000+02:00

LA MEL

Solució espessa i dolça que elaboren les abelles per a alimentar les seves larves i assegurar-se la subsistència durant l’hivern. El nèctar de les flors que ingereixen es transforma en mel en uns sacs especials situats en el seu esòfag. Quan el regurgiten és emmagatzemat i madura en els panals dins el rusc.
Està composta per sucres en un 80% (fructosa i glucosa) i aigua en un 18% aproximadament; conté també diversos àcids orgànics, aminoàcids, enzims, sals minerals, vitamines i pol·len. Té un valor energètic d’unes 330 kilocalories per 100g. El seu color i sabor depenen de l’edat de la mel i de la font del nèctar: flor de taronger, romaní, farigola, eucaliptus, bruguerola, espígol, alfals, alzina, mil flors…

Per a l’extracció de la mel s’utilitzen els quadres segellats i sense cria. Es segueixen les següents fases: desoperculació, extracció per centrifugat o premsat, filtrat, decantació i emmagatzemament. La glucosa cristal·litza en la mel a temperatura ambient, deixant una capa de fructosa dissolta sense cristal·litzar. Per a la seva comercialització, la mel sol escalfar-se mitjançant processos especials fins uns 66 °C per tal de dissoldre aquests cristalls, i a continuació s’envasa hermèticament.

LA GELEA REIAL

Líquid segregat per les abelles obreres a partir de la secreció clara de les glàndules hipofaríngies i de la secreció blanca de les glàndules mandibulars situades al cap. Mesclada amb secrecions de l’estómac, pol·len, aigua i mel forma una pasta alimentícia densa de color groguenc, amb la qual són alimentades les larves i la reina.

En la seva composició, dues terceres parts són aigua, on hi ha dissolts aminoàcids (alanina, valina, glicina, isoleucina, leucina, prolina, treonina, serina, àcid aminobutíric, metionina, fenilalanina, àcid aspàrtic, àcid glutàmid, tirosina, triptòfan, lisina, arginina i histidina), sucres (fructosa, glucosa, sacarosa, maltosa, trehalosa, enlosa, melibiosa i ribosa), 19 àcids grassos orgànics (el 80% dels quals el 10-hidroxi-decanoic i el 10-hidroxi-2trans-decenoic), vitamines (B1, B2, B3, B5, B6, PP i E), minerals i oligoelements (K, Na, Mg, Ca, Zn, Fe, Cu i Cr).

La gelea reial fresca és un aliment d’elevat valor nutricional amb les següents propietats: reconstituient, dinamitzant, anti-fatiga física i psíquica, tonificant del sistema nerviós, millorant de l’estat anímic i estimulant del creixement. Per tot això, és recomanable per: fatiga física i mental, astènia primaveral o associada al canvi estacional, alteracions de l’estat anímic, post-operatoris, convalescències, estudiants, baix rendiment intel·lectual, baix rendiment físic, esportistes, estats post-infecciosos, creixement en nens, persones de la 3a edat.

Raons per a consumir aliments ecològics

2010-09-07T12:21:00.000+02:00

Millora de la salut:

No contenen productes químics utilitzats per a fertilitzar el sòl, combatre plagues, malalties o alterar el creixement de les plantes i animals.
No són d’origen transgènic.
Són productes sense additius, equilibrats i molt rics en nutrients.
Els cereals integrals han de ser de cultiu ecològic, perquè si durant el procés es fan servir pesticides, aquests queden retinguts a la coberta exterior. Per tant, aquests cereals resulten més perillosos que els refinats.
Recuperen el veritable sabor dels aliments, ja que en la seva elaboració no s’empren mètodes de conservació artificials ni additius sintètics.

Per l’agricultura, la terra i la biodiversitat:

L'agricultura ecològica contribueix a mantenir el patrimoni genètic, ja que el fet de no emprar biocides implica cultivar plantes autòctones, adaptades al lloc.
No es fan servir espècies o llavors manipulades genèticament.
El compost, com a base de la fertilització, contribueix a l’acció dels microorganismes que habiten el sòl i que proporcionaran els nutrients a la planta de forma natural.
Fertilitza la terra i frena la desertificació.
Afavoreix la retenció d’aigua i no contamina els aqüífers.
Fomenta la biodiversitat i manté els hàbitats dels animals silvestres.
Contribueix a la descontaminació de l’aire, l’aigua, la terra, la fauna i la flora deguda a l’agricultura i ramaderia intensives.

Per una societat més justa:

Afavoreix les condicions òptimes per al manteniment de la població rural, la cultura i la tradició.
Permet la sobirania alimentària: la producció, el comerç i el consum local, com a bases de l’economia de les regions i els pobles. Evita així l’especulació en els mercats financers, i denuncia la globalització econòmica i la repressió dels més desafavorits.
Afavoreix el comerç just i el respecte a les diferents cultures.
Impulsa la creació de llocs de treball al camp.
Torna al pagès la gestió de les seves terres, l’allibera de la dependència de les entitats financeres i de les grans indústries de llavors i productes agroquímics.
Reclamar aliments biològics i locals és una elecció responsable que pot aconseguir canvis en l’activitat d’empreses i administracions, impulsant-les cap a mètodes i productes més respectuosos amb el medi i la salut.
Desenvolupa una nova indústria que elabora aliments sans i nutritius.

Una veritable economia:

Els productes biològics no resulten més cars per a l’economia familiar, des del punt de vista nutricional, ja que el seu contingut en nutrients per unitat de pes és superior al dels convencionals, i per això cobreixen millor les necessitats amb menor quantitat que els altres.
Segons la OMS, el 60% de les malalties degeneratives estan relacionades amb l’alimentació. El consum generalitzat de productes biològics suposaria un estalvi per als governs (menys malalties, menys baixes laborals, menys inversió en la descontaminació...).
Amb el consum biològic es contribueix a l’estalvi energètic i al reciclatge.
El treball és més artesanal, i valora la mà d’obra en detriment de la maquinària.

Higiene íntima femenina I

2010-08-27T10:10:00.005+02:00

La finalitat dels productes de cel·lulosa per a la higiene íntima femenina Natracare és tenir cura de la salut de la dona i el medi ambient sense renunciar a la qualitat i la comoditat.
Tant les compreses com els salvaslips i els tampons estan fabricats amb materials naturals (majoritàriament cotó de cultiu ecològic), obtinguts amb mètodes respectuosos amb el medi ambient, assegurant un producte final lliure de substàncies irritants, tòxiques i contaminants, com ara el clor. A més a més, i degut a les propietats anteriors, són biodegradables, no contaminen el medi ambient.
La major part de les compreses i salvaslips que es venen actualment contenen també una mescla de clor blanquejant, polipropilè i plàstic. Molts ginecòlegs i ginecòlogues han recomanat a les dones de pell sensible l'ús dels productes Natracare per a reduir el seu contacte amb materials blanquejats amb clor, sintètics, làtex o materials molt absorbents que provenen de derivats del petroli. A més, les compreses i els salvaslips de plàstic no són reciclables, i van a parar a abocadors on romanen inalterats durant centenars d'anys.

Els tampons Natracare també van ser creats com a resposta als problemes de salut i mediambientals que produeix el blanquejament amb el clor, l'aplicació de pesticides en la producció del cotó i l'ús de materials sintètics. Els tampons que trobem habitualment en el mercat són tòxics per a l'organisme, ja que contenen raió, un producte que, en ser blanquejat amb clor genera dioxines, substàncies potencialment cancerígenes. Per a evitar aquest risc per a la salut, Natracare només utilitza cotó ecològic no blanquejat amb clor i amb materials naturals.
A Cynara Manresa disposem dels següents productes d'higiene íntima femenina de la marca Natracare, certificats per Nordic Ecolabel (organisme que avala que el producte està fabricat amb materials i tècniques respectuosos amb el medi ambient):
- Compreses: fina, regular, super, ales regular, ales super, ales extra llarga, nit.
- Salvaslips: normal, tanga, anatòmic.
- Tampons 100% cotó eco: amb aplicador (regular i super), sense aplicador (regular, super i super plus).

Depurem l'organisme després de vacances

2010-08-23T17:38:00.006+02:00

La dieta del xarop d'auró ("sirope de savia") per depurar l'organisme després d'excessos alimentaris, de medicació o en començar la primavera s'ha popularitzat durant els últims anys.

Els beneficis associats al fet de seguir aquesta cura són:

Eliminació de l'excés de toxines acumulades al fetge degut al seu efecte diürètic
Reducció de l'excés de greix corporal
Millora de les digestions i del trànsit intestinal
Embelliment de la pell, cabells i ungles
Reforç del sistema immunitari
Millora de la capacitat de concentració i la memòria

Hi ha dues formes de realitzar aquesta cura:

1. Dejuni complet:

És la forma més autèntica de realitzar la cura, però no tothom és capaç de realitzar-la, ja que dejunar significa viure per un temps determinat de les pròpies reserves, però sense “passar gana”.

Mentre es realitza la cura, el cos aprofita per desfer-se dels residus, les toxines i els greixos superflus que s'han acumulat en l'organisme progressivament, permetent als òrgans regenerar-se i reactivar el seu funcionament. La desintoxicació potencia les nostres facultats mentals, concentració i millora de la memòria.

La cura complerta dura de 7 a 10 dies, en els quals només s'ha d'ingerir el preparat de xarop d'auró i cap altre aliment. Cada dia es prenen de 8 a 10 gots de la barreja (2 cullerades soperes de xarop, 2 de suc de llimona natural, un polsim de pebre de caiena en pols i aigua mineral), un cada dues hores aproximadament. Es completa amb una infusió laxant suau abans de la primera presa del dia i una altra abans de ficar-se al llit.

2. Semi-dejuni:

Cada nit mentres dormim dejunem, és a dir, no ingerim aliments i deixem que l'organisme s'ocupi de si mateix, que es regeneri, es purifiqui i recuperi les energies gastades, en gran part durant la digestió i l'assimilació del menjar. Amb el desdejuni trenquem aquests tres processos tan importants per a l'organisme.

El propòsit de semi-dejuni és el de perllongar aquest període de dejuni nocturn, substituint el desdejuni i/o sopar per 2 o 3 gots de xarop d'auróe saba, llimona i aigua i així oferir a l'organisme major temps per al seu descans i recuperació.

Perquè sigui més eficaç, convé sempre que sigui possible suprimir durant aquesta cura els aliments que, pel seu contingut en toxines, sals, sucres simples o greixos saturats, retardarien l'acció depuradora del semi-dejuni nocturn: embotits, sal, carns vermelles, fregits, pa blanc, farines refinades, cafè, alcohol, begudes carbòniques, lactis sencers...

Les propietats de l'Stevia

2010-07-16T10:20:00.003+02:00

L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerígen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica.

L'estèvia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, ja que la seva acció medicinal es basa en l'estimulació de la funció del pàncrees. També regula la tensió i és capaç de treure l’ansietat pel menjar. Als Estats Units, Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina, l'Índia, Austràlia i Tailàndia, entre altres països, s’utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació.

Ús medicinal de l'estèvia

D'acord amb nombrosos d’estudis i amb l’experiència de centenars de diabètics que l’estan consumint aquí a Catalunya i la resta de l’ Estat, es pot dir ben clar que és una planta que regula el sucre de la sang, que redueix la pressió arterial, que regula l´aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diurètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana. Recentment s'ha comprovat que millora les funcions cognitives i per tant és indicada en persones que necessiten millorar la memòria, la concentració i l'aprenentatge.

Per a més informació:
http://www.youtube.com/watch?v=_COnNUw68qs

Al·lèrgies primaverals

2010-05-31T10:43:00.007+02:00

A punt de començar el juny, arriben tard però amb força les al·lèrgies primaverals.

Anomenem al·lèrgia a un procés reactiu exagerat del nostre organisme enfront de determinats estímuls que denominem al·lergens. Aquesta resposta anormal per excés provoca la malaltia al·lèrgica, que es pot manifestar de diverses maneres, segons l’edat, el sexe, la predisposició individual i la genètica.
El problema al·lèrgic afecta, de moment, una quarta part de la població mundial i s’estima que anirà en augment, degut tant a factors individuals i de tipus de vida, com a factors ambientals relacionats amb la pol·lució atmosfèrica.
El fenomen al·lèrgic es produeix en entrar en contacte l’al·lergen amb l’organisme prèviament sensibilitzat contra aquest, amb la producció exagerada d’una substància anomenada histamina, que és la responsable dels diversos símptomes, variables en cada cas:
- Inflamacions més o menys esteses a la pell (faves, urticària).
- Producció exagerada de moc nasal, llàgrimes i esternuts.
- Estrenyiment de les vies respiratòries (provocant asma i, en casos greus, insuficiència respiratòria).
Els àcars de la pols, el pol·len de les plantes gramínies, la parietària, l’olivera, el pi, els plataners dels jardins, els pèls d’animals domèstics, el fum del tabac, les plomes d’aus, pinsos d’aus de corral, alguns aliments per a humans i alguns medicaments, són els que més ens afecten, per aquest ordre.
La causa primària no es coneix. El perquè unes persones pateixen aquest procés i d’altres no davant idèntics al·lergens no se sap bé. Sembla que hi ha una predisposició genètica i hereditària, a més d’una sensibilització anterior de contacte amb la causa desencadenant.
Consells generals en cas d’al·lergia al pol·len:- En dies de vent i major abundància de pol·len, resteu el major temps possible dins de casa amb les finestres tancades.
- Polvoritzeu aigua a l’habitació abans d’anar a dormir.
- Disminuïu les activitats a l’aire lliure i empreu màscares si les condicions ambientals són molt desfavorables, sobretot en zones de molta vegetació.
- Poseu-vos ulleres de sol.
- No us tumbeu ni jugueu a la gespa.
- Manteniu les finestres del cotxe tancades quan viatgeu.
- No estengueu la roba per a l’aire lliure els dies de màxima pol·linització.
Molts dels seus símptomes es poden prevenir o al menys reduir amb tractaments naturals a base de plantes medicinals com la fumària (Fumaria officinalis), el pinastre (Pinus pinaster), la sempreviva (Helicrysum italicum) o el groseller negre (Ribes nigrum).
L’oli d’onagra (Oenothera biennis) també és un bon remei, així com l’oligoteràpia.

Boc'n Roll: l'embolcall ecològic

2010-05-29T12:56:00.001+02:00

QUÈ ÉS EL BOC'N ROLL

El BOC'N ROLL és un producte per embolicar entrepans, sandvitxos, peces de fruita, galetes, etc... Perfecte per portar a l'escola, a la feina, d'excursió o de viatge, reduint d'aquesta manera la utilització d'embolcalls d'un sol ús.

Es pot utilitzar una i altra vegada, i és totalment rentable.

CARACTERÍSTIQUES

Està format per una cara tèxtil de cotó i polièster i una cara en plàstic ecològic, reciclable i molt resistent. El producte està dotat d'un tancament fàcil, per poder sostenir l'aliment, adaptant-se així a les seves dimensions. Per tant, pot ser apte tant per a galetes com per a un entrepà.

Dimensions: Plegat: 18 x 12,5 cm. Desplegat: 49,5 x 29,5 cm.

AVANTATGES
Ecològic: Substitueix els embolcalls d'usar i tirar.
Higiènic: Aporta una superfície neta en la qual poder recolzar l'entrepà, siguis on siguis.
Durable: Es pot utilitzar una i altra vegada.
Totalment rentable.
Molt fàcil d'usar.
Manté frescos els aliments.
S'ajusta a la mesura de l'entrepà o aliment.
Molt lleuger (no ocupa espai).
Fomenta la cultura de la reutilització i de l'estalvi de matèries primeres.

La despensa de Hipócrates (Antonio Palomar)

2010-05-28T13:20:00.007+02:00

"Que el l'aliment sigui la teua medicina, i que la medicina sigui el teu aliment". Paraules sàvies del filòsof grec Hipòcrates pronunciades fa més de 2.400 anys. El tema continua essent d'actualitat entrat el segle XXI.
Què tenen les tomàtigues que no tenen les nous? Què té el peix que no tingui el iogurt? Hem de menjar soja? Vivim en una paradoxa nutricional: tot i estar més informats que mai, les malalties associades a una mala alimentació estan a l'ordre del dia.
Sovint els mitjans de comunicació ens confonen amb dades fragmentàries i contradictòries sobre determinats aliments. I la publicitat ens bombardeja amb termes massa tècnics: antioxidants, omega-3, fitosterols, prebiòticos… creant noves modes inútils i que encareixen la nostra dieta.

La bona notícia que ens dóna aquest llibre és que incloure aliments sans a la nostra dieta és més fàcil que renunciar a altres no tan sans. Hi podem trobar una recopilació de descobriments científics importants, a la vegada que desmunta mites nutricionals i critica els enganys publicitaris.

Què són els fitoquímics? En quins aliments els trobem? La dieta és més sana com més variada? Necessitem suplements? Què passa amb els aliments funcionals? En nutrició, com en gairebé tot, saber és poder!

Aquest llibre està editat per Txalaparta, una editorial basca, lliure i independient, com ella mateixa es defineix.

El sentit de l'olfacte i la pell

2010-05-28T12:36:00.008+02:00

Les feromones són substàncies oloroses produïdes per un animal que afecten la conducta d’altres animals de la mateixa espècie. El seu mecanisme d’acció és anàleg al de les hormones dins el cos: duen missatges químics específics des d’unes cèl·lules determinades a unes altres, i provoquen que realitzin certes accions. Són, probablement, la forma més antiga de comunicació animal.
La majoria de persones és capaç de reconèixer 4.000 fragàncies diferents, i un nas molt sensible fins a 10.000. Normalment responem de manera emotiva a les olors, perquè tenen el poder de desencadenar records. Segons alguns autors, quan una persona augmenta la seva consciència de les olors, acostuma a ser un indici que millora el seu benestar psicològic.
La pell és l’òrgan més gran del cos. És la barrera semipermeable entre l’exterior i l’interior, per on s’eliminen les substàncies de rebuig, però que no deixa traspassar els microorganismes potencialment patògens. Quan apliquem els olis essencials, aquests es barregen amb els greixos de la pell i hi penetren a través dels porus. D’aquí passen a la sang, des d’on arriben a totes les cèl·lules del cos per activar les seves propietats.

Amanides I

2010-05-21T19:30:00.009+02:00

AMANIDA D'ALGUES

1.Posar en remull amb aigua calenta les algues durant uns 10 minuts (el seu volum augmenta entre 8 i 10 vegades quan s’hidraten).
2. Fer net i trossejar l’ESCAROLA, el variat de LLETUGUES, el COMBRÓMBOLi els RAVEGUINS.
3. Mesclar tots els ingredients i afegir-hi el BLAT D'INDI i les ALGUES.
4. Amanir-ho tot amb una vinagreta de TÀPERES, OLI D’OLIVA, CURRY i VINAGRE D’ARRÒS.

AMANIDA D'ARRÒS AMB ALVOCAT I FRUITS SECS
1. Bullir l’ARRÒS INTEGRAL i deixar-lo refredar.
2. Fer net la LLETUGA, l’ESCAROLA i les ENDÍVIES, fer-les trossos i posar-les en un bol.
3. Esmitjar l’ALVOCAT per la meitat, treure-li el pinyol, pelar-lo i tallar-lo a daus.
4. Afegir-li SUC de LLIMONA per conservar el color.
5. Posar-hi les NOUS i els FESTUCS picats.
6. Amanir-ho amb VINAGRE de MÒDENA, OLI de SÈSAM i LLEVAT de CERVESA.

AMANIDA DE TOFU
1. Tallar el TOFU a daus i daurar-lo a la paella amb OLI D’OLIVA.
2. Torrar les LLAVORS DE CARABASSA.
3. Tallar el VARIAT DE LLETUGUES en juliana i el MELÓ a daus.
4. Mesclar tots els ingredients amb la RÚCULA i afegir-hi SAL i la VINAGRETA de MEL.

AMANIDA D'ESTIU
1. Tallar a daus la PINYA, la POMA i el COMBRÓMBOL.
2. Afegir-hi la LLETUGA en juliana.
3. Triturar l’ALVOCAT, posar-hi suc de LLIMONA i mesclar-lo amb la resta d’ingredients.
4. Tallar en tires el PEBRE VERMELL, la PAPAIA i el MANGO, i col·locar-los al marge del plat a mode de decoració.
5. Posar el MILL cuit, el BLAT D'INDI i les NOUS al centre i amanir-ho amb una VINAGRETA de MEL.

AMANIDA DE PATATA I LLENTIES
Diapositiva 231

1. Bullir les PATATES, deixar-les refredar, tallar-les en llenques i escampar-les al fons d’un plat.
2. Afegir-hi les LLENTIES cuites.
3. Fer net i picar ben fines la LLETUGA i la CEBA TENDRA i col·locar-les per damunt.
4. Tallar la TOMÀTIGA madura a daus i afegir-la a l’amanida juntament amb el PEBRE VERMELL ESCALIVAT, les OLIVES i les TÀPERES.
5. Fer una picada d’ALL i JULIVERT amb un bon raig d’OLI D’OLIVA i SAL per amanir.
6. Remenar i servir.

AMANIDA D'ORDI AMB ALLIOLI D'ALVOCAT
Diapositiva 232

1. Saltejar la CEBA amb 2 CS d’AIGUA i un pessic de SAL.
2. Afegir 1 tassa d’ORDI (remullat prèviament vàries hores), 2 gots i mig d’AIGUA i LLOR.
3. Tapar i coure fins que l’aigua s’hagi evaporat.
4. Bullir les BASTANAGUES i els FESOLS, mesclar-ho amb l’ordi i deixar refredar.
5. Fer l’allioli triturant 2 ALVOCATS madurs, suc de LLIMONA, ALL i OLI D’OLIVA.
6. Servir separadament.

Introducció a l'aromateràpia

2010-05-20T19:43:00.003+02:00

L'aromateràpia és un mètode natural de curació que fa servir els olis essencials amb la finalitat de tractar determinades afeccions, tant de l’aspecte físic, mental, emocional com energètic, per aconseguir la recuperació i el manteniment de la salut i el benestar.
Dins el regne animal hi ha moltes espècies que utilitzen les plantes no tan sols com un aliment, sinó també per alleugerir i curar les seves dolències.
A la Prehistòria, al llarg de milers d’anys de provar i rebutjar instintivament les plantes de l’entorn, els nostres avantpassats es van anar familiaritzant amb els seus poders terapèutics.
El terme perfumar prové del llatí i significa “exhalar a través del fum”. El seu origen es remunta al descobriment del foc, amb que es cremaven escorces i herbes aromàtiques que causaven diferents reaccions segons les aromes que desprenien: relaxació, energia, excitació, concentració... Per açò s’empraven en els rituals.

Per als antics egipcis, l’aromateràpia era una forma de vida. Es conserven papirs on es detallen remeis amb plantes medicinals per tractar diferents patologies. Feien servir principalment olis perfumats, escorces, resines i espècies tant en medicina com per embalsamar els seus morts.

Diapositiva 9

Inspirant-se enla cultura egípcia, els grecs i romans clàssics van comercialitzar un ampli ventall de perfums, fragàncies i resines barrejades amb olis vegetals, que també empraven en els rituals religiosos, la cosmètica i la medicina. Segons Hipòcrates, pare de la medicina actual, “a la natura hi ha un remei per a totes i cadascuna de les malalties”.

Diapositiva 10

Els primers documents escrits sobre les propietats curatives de les aromes dels olis vegetals i les tècniques d’obtenció provenen de la Xina. A la cultura hindú l’aromateràpia també és un component molt important. Un exemple n'és la fusta de sàndal,emprada en els encensos i en cosmètica.

Diapositiva 11

Durant l'edat mitjana, el metge àrab Avicena, bon coneixedor dels remeis a base de plantes medicinals, va descobrir (o redescobrir) la destil·lació, obtenint per primera vegada la famosa aigua de roses. Amb les croades, els cristians van importar substàncies aromàtiques des d’Orient cap a Europa, on aviat es va desenvolupar una indústria del perfum.

Diapositiva 12

Quan la pesta va començar a arrasar el vell continent, la medicina herbàcia va adquirir una gran importància, doncs era l’única arma que disposava la població per a combatre les malalties.

Diapositiva 13

Dins el renaixement, el segle XVII va ser el període de màxim esplendor de l’herboristeria a Europa.

Fins el segle XIX, la humanitat depenia de les plantes per elaborar les seves medicines. Però amb els avanços en el camp de la química, que van permetre sintetitzar al laboratori els remeis vegetals i vendre’ls a un preu més econòmic, la fitoteràpia va entrar en declivi.

Diapositiva 14

Durant el segle XX, l’interès pels tractaments naturals va adquirir una importància renovada.

El 1.930 es va elaborar a Hongria el primer perfum amb alcohol, base que aconseguia absorbir i fixar els olis essencials amb més intensitat.
El químic francès René Gattefossé va descobrir accidentalment l’eficàcia de l’oli de lavanda sobre les cremades quan estava treballant en el seu laboratori de perfumeria, i va decidir seguir investigant sobre els olis essencials i les seves propietats. Va ser ell qui va crear el terme “Aromateràpia” per referir-se a la forma de curació a través de les aromes, que va plasmar en el llibre del mateix títol escrit el 1928.

Jena Valnet, basant-se en els estudis realitzats per Gattefossé, va fer servir durant la segona guerra mundial olis essencials antisèptics per desinfectar les sales dels hospitals, esterilitzar els instruments quirúrgics i tractar les ferides de guerra. Va escriure una obra clau, Aromathérapie, amb que aquesta teràpia va assolir el reconeixement que es mereixia com a disciplina.

Marguerite Maury, bioquímica i esteticista austríaca, va investigar sobre l’ús dels olis essencials en la seva vessant més rejovenidora i cosmètica. Va ser la primera que va aplicar els olis essencials diluïts en oli vegetal per al massatge. També va incidir en la importància de prescriure a cada persona una barreja d’olis que li retornessin l’equilibri no tan sols físic, sinó també mental i emocional, creant els pilars de l'aromateràpia moderna.

Vinya (Vine)

2010-05-03T20:08:00.004+02:00

Flor de Bach núm. 32
ESTATS NEGATIUS:

Caràcter dictatorial, cruel, tirà, avidesa de poder i d’imposar-se als altres, poc respecte per la llibertat aliena, prepotència, despotisme, creure’s saber més que els demés, i sotmetre’ls a la seva manera de pensar “pel seu bé”, sol ser gent molt capaç i amb gran força de voluntat.
Beech se’n diferencia en que no imposa la seva voluntat.
EFECTES DE LA FLOR:
Capacitat servei, de saber actuar com un guia pels altres, sense imposar la seva voluntat, humilitat, respecte, comprensió.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Hipertensió, glaucoma, patologies vertebrals, tensió dorsal, artritis reumatoide, esgotament físic i neuromuscular, problemes digestius, colon irritable.

Walnut (Noguera)

2010-04-27T20:17:00.004+02:00

Flor de Bach núm. 33

ESTATS NEGATIUS:
Indecisió davant els canvis, hipersensibilitat a les opinions alienes, por a “passar pàgina”, manca d’adaptació a un canvi (adolescència, divorci, jubilació, canvi de residència, mort d’un familiar...), sensació d’estancament i necessitat de neteja o renovació, viure influenciat per un entorn negatiu.
EFECTES DE LA FLOR:
Capacitat de canviar sense vacil·lacions quan es creu que el canvi és positiu, invulnerabilitat a influències externes, adaptabilitat, identitat, protecció.
Útil quan es vol deixar un màl hàbit, una dependència, una relació emocional, etc. També en persones que treballen en l’àmbit social o sanitari, per no deixar-se influir per les emocions negatives dels altres. Operacions quirúrgiques, nens que orinen al llit, neurosis, ansietat, canvis d’horaris, de lloc de feina, etc.

Water Violet (Violeta d'aigua)

2010-04-27T20:11:00.005+02:00

Flor de Bach núm. 34

ESTATS NEGATIUS:
Reserva interior, aïllament, orgull, sentiment de superioritat, rigidesa mental.
Persones solitàries, poc accessibles, que creuen que no necessiten ningú i se senten independents, autònomes. No suporten que els altres es fiquin en els seus assumptes ni comparteixen amb ningú la seva saviesa i talent. No volen ser ajudats per no haver de donar les gràcies.

Al contrari que Vine, ni tan sols aconsellen als que s’equivoquen, perquè pensen “que cascú faci amb la seva vida el que vulgui”. Tolerància massa extremada.
EFECTES DE LA FLOR:
Humilitat, amabilitat, empatia, comprensió, entrega, obertura, implicació en la vida dels altres. Fa veure que la persona necessita aprendre dels altres de la mateixa manera que els altres es poden beneficiar aprenent d’ell/a.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Tensió muscular i articular, rigidesa de la columna vertebral (“l’orgull els fa anar molt estirats”), dolors reumàtics, contractures, fibromiàlgia, problemes circulatoris, taquicàrdies, insomni, malalties que impliquen aïllament de la societat (anorèxia, SIDA, etc.).

White Chestnut (Castanyer d'Índies)

2010-04-27T19:49:00.002+02:00

Flor de Bach núm. 35

ESTATS NEGATIUS:
Pensaments indesitjats i repetitius, preocupacions constants, donar voltes a la mateixa cosa i no poder-s’ho treure del cap, sentiment de “disc ratllat”, congestió mental, inquietud.
EFECTES DE LA FLOR:
Calma, pau mental, concentració, treva, tranquil·litat, confiança, capacitat de reflexió, control i orientació constructiva dels pensaments.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Tensió mental, emocional i física, estrés, ansietat, insomni, dificultat de concentració, obsessions, fixacions, manies, neurosis, mal de cap, trastorns de la pell, lumbàlgies, dolors abdominals, fibromiàlgia, símptomes repetitius i ràpids (tos compulsiva, esternuts continus, singlot, tartamudeig, etc.).

Wild Oat (Civada silvestre)

2010-04-27T19:41:00.006+02:00

Flor de Bach núm. 36

ESTATS NEGATIUS:
Personalitat poc definida, idealista però insegur, descontent vocacional, indecisió sobre quina feina o projecte fer, dispersar l’energia realitzant un treball rera un altre, i acabar sempre cansant-se’n, impulsivitat que porta a equivocar-se, arribant a la frustració o la depressió.

A diferència de Scleranthus, que coneix els seus possibles camins i es decideix pendularment per un o per l’altre, Wild Oat no coneix les seves opcions perquè no ha definit les seves metes; l’únic que sap és que el que està fent actualment no el satisfà.
EFECTES DE LA FLOR:
Definició, vocació realitzada, ambicions positives, claretat i lucidesa mental, estimulació de la recerca del propi camí i de la vocació, atenuant les tensions derivades de la desubicació, canalització l’energia en el treball interior, coneixement de la pròpia missió a la vida, capacitat de no actuar impulsivament, sinó intuïtivament, i acabar encertant en les eleccions.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Dificultat de coordinació física, desordres de l’alimentació i la son, estrés laboral, trastorns respiratoris i hepàtics, problemes sexuals, apatia i astènia, problemes neurovegetatius, insomni, pressió arterial baixa.
Va bé quan costa veure quin remei és necessari o quan hi ha massa flors per triar, perquè el problema es defineixi més clarament.

Wild Rose (Roser boscà)

2010-04-23T13:09:00.005+02:00

Flor de Bach núm. 37
ESTATS NEGATIUS:
Abandó, resignació, encara que les circumstàncies no siguin gaire desfavorables, no lluitar per res, apatia total, fatalisme, avorriment, desinterès absolut per la vida, víctimes de la televisió, poca vitalitat, negació a esforçar-se.
En el cas de Gorse hi ha una gran tristesa i depressió; a Wild Rose no hi ha cap sentiment de tristesa, tan sols apatia, i sense un motiu aparent, al contrari que en Gorse.
EFECTES DE LA FLOR:
Alegria, ganes de viure, lluita, motivació per les coses noves, vitalitat, acció, dinamisme, interès i iniciativa per canviar.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Malalties cròniques per manca de resposta del cos físic, esgotament, manca d’apetència sexual, problemes musculars i articulars, fibromiàlgia, males digestions, càlculs renals i biliars. Flor útil en la jubilació.

Willow (Salze)

2010-04-20T19:56:00.007+02:00

Flor de Bach núm. 38
ESTATS NEGATIUS:
Pensaments negatius i destructius, rancúnia acumulada, ressentiment no expressat, no suportar l’alegria dels altres, sentir-se víctima i culpar els altres de la seva desgràcia.
Holly també té sentiments negatius cap als altres, però els expressa, mentre Willow es centra en l’autocompassió i el ressentiment interiors.
Pot explotar en estats Holly en algunes ocasions (atacs d’ira, etc.).
EFECTES DE LA FLOR:
Pau interior, optimisme, generositat, fe, comprensió, acceptació del propi destí.
SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS:
Reumatismes inflamatoris crònics degut a aquesta rigidesa o repressió interior (artrosis).

Introducció a les Flors de Bach

2010-04-20T19:48:00.002+02:00

Fa més de setanta anys que el metge i homeòpata gal·lès Edward Bach va idear un mètode simple i natural per curar a través de la personalitat, mitjançant l'essència de flors silvestres de la Gran Bretanya.
Aquest mètode de tractament consta de 38 remeis naturals i serveix per a restaurar la vitalitat als malalts, de manera que puguin superar diverses situacions emocionals com pors, solitud, desesperació, estrés, depressió i obsessions.
Segons Bach, “Mai s’eradicarà ni es curarà cap malaltia amb els actuals mètodes materialistes, per la senzilla raó de que aquesta no és material en el seu origen. Encara que el tractament sigui aparentement eficaç, només és un alleugeriment temporal si no es suprimeix la causa emocional que l’ha provocat.”
Un estat mental no harmoniós és la causa principal de les malalties físiques, i obstaculitza la recuperació de la salut. Allò que pensa o sent cada persona influex en les funcions neurològiques, endocrines i immunològiques del seu organisme i, per tant, en el seu estat. Per això, és el mateix pacient, i no la malaltia, el que necessita tractament. Quan es restaura l’equilibri emocional es resol la malaltia física.
La Teràpia Floral és una teràpia energètica (vibracional), holística, que ajuda a restablir l’estat de salut harmonizant les disfuncions en els camps físic, emocional, mental i espiritual de tots els éssers vius, siguin humans, animals o vegetals.
Els coneixements actuals de física quàntica aplicats a la biofísica i a la bioquímica cel·lular comproven que existeixen energies que no s’havien quantificat i que, per tant, no s’havien tingut en compte, però que són determinants en el funcionament dels éssers vius.
Les essències florals són tintures líquides especialment preparades a partir de tot tipus de flors. No constitueixen una medicació física, ja que no contenen molècules específiques de substàncies medicinals obtingudes de les flors.
Es preparen a partir de la recol·lecció de flors fresques, encara humides per la rosada, que es col·loquen en un recipient de cristall transparent ple d’aigua de manantial.
Aquest procés es fa durant les primeres hores del matí, deixant-ho exposat al sol unes quantes hores. L’energia solar transmet directament a l’aigua un determinat aspecte de la flor: el patró de la seva energia vital i les propietats vibracionals curatives de les flors.
En algunes flors es realitza aquest procés mitjançant la cocció. El líquid resultant de la decantació i el filtrat constitueix la tintura mare, de la qual es faran les dissolucions terapèutiques.

Curs de Flors de Bach

2010-04-20T19:00:00.009+02:00

Objectiu:

Adquirir els coneixements bàsics necessaris per poder aplicar la teràpia floral a nivell personal i professional

Temari:

1. INTRODUCCIÓ

- Biografia del Dr. Bach
- Principis filosòfics

2. COM CUREN LES FLORS DE BACH

3. ELS ELIXIRS FLORALS
     - Mètode de preparació
     - Posologia
     - Presentació
4. ELS 38 REMEIS: DEFECTES, VIRTUTS I SÍMPTOMES FÍSICS ASSOCIATS

    - Grup I: Mimulus, Rock Rose, Cherry Plum, Aspen, Red Chestnut
     - Grup II: Cerato, Scleranthus, Gentian, Gorse, Hornbeam, Wild Oat
     - Grup III: Clematis, Honeysuckle, Wild Rose, Olive, White Chestnut,

       Mustard, Chestnut Bud
     - Grup IV: Water Violet, Impatiens, Heather
     - Grup V: Agrimony, Centaury, Walnut, Holly
     - Grup VI: Larch, Pine, Elm, Sweet Chestnut, Star of Bethlehem, Willow,

       Oak, Crab Apple
     - Grup VII: Chicory, Vervain, Vine, Beech, Rock Water
     - Rescue Remedy

5. EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES AMB LA TERÀPIA FLORAL

6. BIBLIOGRAFIA

Durada: 10 hores
Data, lloc de realització i horari: A convenir

Curs de Plantes Medicinals

2010-04-20T18:20:00.006+02:00

Objectiu:

Adquirir els coneixements bàsics necessaris per poder aplicar les propietats terapèutiques de les plantes medicinals a nivell personal i casolà

Temari:
1. INTRODUCCIÓ I HISTÒRIA
2. LES PRINCIPALS PLANTES MEDICINALS: PROPIETATS, INDICACIONS I FORMES D’ÚS

Alfàbrega, alfals, All, Almegó, Aloe vera, Angèlica, Anís, Arç blanc, Arítjol, Àrnica
Bardana, Bedoll, Blat de moro, Boixerola, Boldo, Borratja, Bruguerola
Camamilla, Calèndula, Card marià, Carxofera, Castanyer d’Índies, Civada, Cua de cavall
Dent de lleó
Eleuterococo, Equinàcia, Espígol, Espirulina, Eucaliptus, Eufràsia
Fonoll, Fràngula, Fucus
Genciana, Ginebró, Ginkgo, Ginseng, Groseller negre, Guaranà
Hamamelis, Harpagòfit, Herba de St. Joan, Herba sana
Lli, Llorer, Llúpol
Maca, Malva, Marduix, Marialluïsa, Mate, Menta pebrera, Menta poliol, Milfulles
Nabiu, Noguera, Noni
Olivera, Onagra, Orenga, Ortiga verda
Passiflora, Plantatge, Pròpolis
Regalèssia, Romaní, Rosella, Roser boscà
Sajolida, Sàlvia, Saüc, Senet, Stevia
Tarongina, Te, Te de roca, Te rooibos, Til•la, Timó
Ulmària, Ungla de gat
Valeriana
Xicòria, Xiprer

3. COM ES PREPAREN LES PLANTES

Infusions, decocció i maceració
Olis, essències i tintures
Compreses, locions i cataplasmes
Xarops i gargarismes
Cremes, banys i bafs
Vins tònics i licors

4. LA FARMACIOLA NATURAL A CASA

5. BIBLIOGRAFIA

Durada: 10 hores

Horari i lloc de realització: A convenir

Curs d'Aromateràpia

2010-04-20T18:10:00.005+02:00

Objectiu:

Adquirir els coneixements bàsics necessaris per poder aplicar l’aromateràpia a nivell personal i professional.

Temari:

1. INTRODUCCIÓ

Què és l’aromateràpia?
Història
El sentit de l’olfacte
La pell

2. FONAMENTS

Essències i olis essencials: definició
Mètodes d’obtenció
Qualitats del mercat
Formes d’ús
Glossari de propietats

3. ELS OLIS ESSENCIALS MÉS UTILITZATS EN AROMATERÀPIA

Propietats
Indicacions
Formes d’ús

4. LES BARREGES D’OLIS ESSENCIALS

Guia bàsica
Com confeccionar una barreja
Exercicis pràctics
Material bàsic : kit d’olis essencials

5. SUBSTÀNCIES VEHICULARS

Olis vegetals
Macerats d’oli
Hidrolats aromàtics

6. PRECAUCIONS D’ÚS, CONTRAINDICACIONS I CASOS ESPECIALS

7. BIBLIOGRAFIA

Durada: 10 hores
Horari i lloc de realització: A convenir

Curs de Cuina Mediterrània Terapèutica

2010-04-19T20:13:00.006+02:00

Temari:
1. L’ALIMENTACIÓ EN EL CONTEXT DE LA SALUT
2. EFECTES DE L’ALIMENTACIÓ MODERNA
3. ALIMENTS BÀSICS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

Cereals, tubercles i derivats
Llegums i fruits secs
Carn, peix, marisc i ous
Verdures i hortalisses
Fruita
Lactis
Oli d’oliva

4. PROPIETATS TERAPÈUTIQUES DELS ALIMENTS MÉS COMUNS
5. LA IMPORTÀNCIA DE CADA ÀPAT

Comencem el dia amb energia
Mig matí i berenar : per què són necessaris ?
Com fer dinars senzills i equilibrats per a tota la família
Per sopar : mengem el que ens convé ?

6. RECEPTARI

Elaboracions bàsiques, plats elementals, pastisseria i rebosteria de la nostra cuina i de cuines del món.

7. CONFECCIÓ DE MENÚS
8. BIBLIOGRAFIA

Durada: 10 hores

Lloc de realització i horari: A convenir

Curs de Dietètica i Nutrició

2010-04-19T18:38:00.006+02:00

Objectiu:

Adquirir els coneixements dietètics necessaris per adequar-los al nostre estat nutricional i de salut

Temari :
1. FUNCIONAMENT DE L’APARELL DIGESTIU
2. CLASSIFICACIÓ DELS NUTRIENTS

Hidrats de carboni
Lípids
Proteïnes
Vitamines
Sals minerals
Aigua

3. NECESSITATS NUTRICIONALS EN LES DIFERENTS ETAPES VITALS

Lactància
Infantesa
Adolescència
Edat adulta
Gent gran
Embaràs

4. RECOMANACIONS PER A UNA DIETA EQUILIBRADA

Cereals, tubercles i sucres
Olis i greixos
Carn, peix, marisc, ous, llegums i fruits secs
Llet i derivats
Verdura i hortalisses
Fruita
Begudes

5. ELABORACIÓ DE DIETES (Casos pràctics)

6. HIGIENE ALIMENTÀRIA

Intoleràncies i al·lèrgies
Intoxicacions
Aliments transgènics

7. TRACTAMENT DIETÈTIC DELS TRASTORNS ALIMENTARIS MÉS COMUNS

Sobrepès i obesitat
Anorèxia i bulímia
Diabetis
HTA, colesterol i malalties càrdiovasculars
Restrenyiment
Osteoporosi
Alteracions bucodentals
Anèmia

8. BIBLIOGRAFIA

Durada: 10 hores

Horari i lloc de realització: A convenir

Les sabates Benestar

2010-03-31T18:13:00.014+02:00

NUMERACIÓ DEL 35 AL 42.
La novetat d'aquest estiu a Manresa i a tot Catalunya... perquè fins ara aquestes sabates anatòmiques no havien sortit de Menorca si no era als peus d'alguna turista.

Els peus són el nostre contacte amb la terra, suporten el pes del cos i tenen terminacions reflexes de tots els òrgans vitals.
Per què ens fan mal els peus?
En la seva forma natural, són una màquina perfecta per a caminar, córrer, mantenir l'equilibri o estar llargues hores dretes.

Sotmesos a un calçat inadequat, es deforma la seva estructura natural, provocant dolors, cansament, rigidesa i tensió als turmells i les cames, alteracions de la circulació i una llarga llista de malestars.
Ben al contrari, caminar descalces, sobretot per la sorra d'una platja menorquina, acaronar-los, fer-los un massatge, moure'n els dits i les articulacions provoca una relaxació general de tot l'organisme.
Així, treure'ns les sabates es converteix en un símbol d'alliberació i descans, sobretot si aquestes ens oprimeixen els peus o duen un taló que els eleva artificialment (record ara les noces del meu germà, quan vaig haver de tornar descalça a casa, amb els sabatots nous de trinca a la mà, i dels quals mai més no he volgut saber res, és clar...).
És ben cert, unes sabates d'aquest tipus suposen una autèntica tortura a la que hauríem de negar-nos, ja que no hi pot haver benestar tenint els peus martiritzats per un calçat antinatural.

Les plantilles anatòmiques BENESTAR són el llit natural per al descans i la salut dels teus peus. Són fetes de suro i làtex, molt lleugeres, indeformables, de materials naturals aïllants i estan folrades d'un ant suau.

Tenen un forma especial, anatòmica i s'ajusten a l'amplada natural del teu peu. Un forat per al taló esdevé un recolzament estable i segur per a tot l'organisme, evitant desplaçaments laterals i torçades. El pont per a l'arc del peu disminueix el pes del cos i aumenta la sensació de descans. El suport entre els dits augmenta la seva distensió, n'afavoreix la circulació i els relaxa. Les tires són de pell natural boxcalf o nubula d'alta qualitat, ajustables, que subjecten fermament el peu en caminar. I la seva sola és antilliscant, antiestàtica, silenciosa, resistent i no taca.
Les sabates Benestar provoquen una sensació immediata de comoditat. La seva flexibilitat et permet realitzar qualsevol activitat: csórrer, saltar, ballar, jugar... Són molt recomanables per a persones que, pel seu tipus de feina, estan moltes hores dretes o caminant, i en general per qualsevol que vulgui gaudir de la seva extraordinària comoditat en qualsevol situació o ambient.
Observa els teus peus. No són lletjos. Són una part de tu mateixa. Cuida'ls una mica i et tornaran el favor, com un amic fidel, en salut i benestar.
Ja ho deia un podòleg: "no ens preocupem dels nostres peus, potser perquè van pel terra..."

Les sabates Nagore

2010-03-31T17:23:00.013+02:00

NUMERACIÓ DEL 35 AL 42.

Quan vaig posar-me a treballar pel meu compte en aquesta botigueta de productes naturals, tenia molt clar quin tipus d'articles volia oferir al públic: bons, de qualitat i originals. I aquestes tres premisses les compleixen amb escreix les sabates anatòmiques Nagore.

Són fetes a Menorca, com jo, i amb l'experiència pròpia d'haver-les gastat durant moltes primaveres i estius, em vaig decidir a introduir-les a Manresa. Aquesta serà la segona temporada, i sembla ser que continuaran amb l'èxit de la temporada passada.

Ja estic impacient perquè m'arribin els nous models d'estiu, són precioses! De moment, les que us puc oferir ara són les de primavera i estocs de l'any passat.

Aquí us faig un resum de com les defineix en Xavi Nagore, el seu creador:"...còmodes, s'adapten a l'anatomia dels nostres peus, amples i estructurades, les pells són curticions vegetals, suaus i agradables, les soles de cautxú natural de sava d'arbres, elàstiques i flexibles, cosmopolites, divertides, de colors alegres, fabricades amb materials naturals saludables per a nosaltres i el nostre entorn, fetes a Europa, artesanalment, en condicions laborals justes, les caixes també són reutilitzables...
Us en feu una idea, no?

Recupera la figura després de la lactància

2010-03-29T17:26:00.004+02:00

Diuen que l’alletament d’un fill és una de les satisfaccions més grans que ens brinda la vida. I perquè sigui del tot profitosa per al nouvingut, és molt important que l’alimentació de la mare durant aquest periode sigui la correcta. Per tant, mentre dura la lactància no és aconsellable fer una dieta d’aprimament. Només en acabar aquesta feliç etapa, les mares que necessiten perdre pes es poden plantejar de fer-ho.

El cos de la mare es prepara per assegurar una bona lactància ja durant l’embaràs, no només desenvolupant les glàndules mamàries per produir la llet, sinó també acumulant nutrients i energia en forma de greix corporal. Generalment, amb l’embaràs s’emmmagatzemen entre 2 i 4 quilos de greix. Un augment de 4 quilos comporta una reserva energètica d’unes 35.000 quilocalories, les suficients per mantenir la lactància durant quatre mesos, gastant unes 300 quilocalories diàries, que serviran per produir entre 500 i 700 ml de llet al dia.

Fins aquest moment, la mare ha seguit una alimentació hipercalòrica, és a dir, ha consumit més calories de les que ha gastat. Si a això li afegim un major sedentarisme durant aquesta etapa, és fàcil que hi hagi hagut un agument de pes més o menys considerable.

Moltes mares tenen pressa per recuperar el seu pes inicial després de la lactància, cosa totalment comprensible, però han de tenir en compte que els quilos que han agafat durant els mesos previs no es poden baixar en pocs dies, ja que el cos necessita seguir el seu propi ritme natural per adaptar-se a la nova situació.

És important, això sí, no deixar passar gaires mesos per començar la dieta, ja que els canvis hormonals que es produeixen en deixar l’alletament permeten a la mare aprimar-se més fàcilment. Raó de més per fer-ho amb una dieta totalment equilibrada, que no ens prohibeixi el pa, la pasta, l’arròs, la patata i els llegums, sinó que els doni la importància que es mereixen com a base de la dieta mediterrània, i que s’allunyi dels clàssics, monòtons i a la llarga perillosos règims amb molta verdura i proteïna a la planxa.

Quantes persones coneixem, siguin mares post-lactants o no, que han començat a fer una dieta d’aprimament massa estricta, i l’han acabat abandonant? O que han aconseguit arribar al pes objectiu i amb el temps han tornat a recuperar tants o més quilos dels que havien perdut?

El fet de seguir un règim d’aquest tipus suposa menjar menys, tant en quantitat com en qualitat d’aliments, la qual cosa fa que la majoria d’aquestes dietes no siguin gens equilibrades. Aquest desequilibri porta l’organisme a patir un dèficit de nutrients, i la persona que la segueix es comença a sentir dèbil, passa gana, nervis, té ansietat per picar aliments “prohibits”, està de mal humor, li cauen els cabells... El seu metabolisme es redueix, perquè el cos es posa en estat d’alerta i comença a estalviar energia i, tot i seguir la dieta estrictament, la baixada de pes s’estanca. Si la persona vol seguir aprimant-se, la dieta s’ha de fer més restrictiva, disminuïnt la ingesta de calories encara més i, conseqüentment, l’aport de nutrients.

Tard o d’hora se sol abandonar la dieta per la impossibilitat de seguir-la, amb el desànim i la frustració que comporta no haver aconseguit el desitjat objectiu. A partir d’aquí, i amb més o menys rapidesa, molta gent comença un altre cop a augmentar de pes, situació coneguda com efecte rebot, tancant així un cercle viciós molt difícil de trencar.

La solució definitiva per aprimar-se i mantenir el pes aconseguit, però, no és el seguiment d’una dieta massa estricta i desequilibrada durant uns mesos, que ja hem vist que no porta enlloc, sinó aprendre a menjar bé, seguint una dieta variada i adequada, canviant els nostres mals hàbits alimentaris i amb l’objectiu no només d’aprimar-nos sinó de gaudir d’una millor salut.

Què són els aliments transgènics?

2010-03-29T17:21:00.003+02:00

Un organisme transgènic o organisme modificat genèticament (OGM) presenta un material genètic on se li han afegit gens d’una espècie diferent per un procés que no es donaria mai a la natura, amb la finalitat de donar-li unes propietats avantatjoses. De moment, els productes transgènics destinats a l’alimentació són derivats de la soja i del blat de moro. Cada any entren a l’Estat espanyol al voltant de 6 milions de tones de matèries primeres transgèniques. La normativa comunitària europea obliga a que els productes alimentaris d’ús humà que continguin més d’un 1% d’OGM n’informin en el seu etiquetatge. Curiosament, però, no obliga a etiquetar els productes derivats d’animals alimentats amb pinsos transgènics, com la carn, la llet i els ous, tot i que entren a la cadena alimentària.
Els productes transgènics suposen una reducció de les despeses de producció, ja que presenten una major resistència a les temperatures extremes, sequeres, plagues i herbicides. A més, tenen millors característiques organolèptiques (color, sabor, textura), així com una major durada i vida comercial.
Per altra banda, també existeixen teories sobre els possibles efectes negatius a mig i llarg termini en la salut humana, com alteracions en la resposta immunològica, problemes al•lèrgics, interferències amb medicaments, desequilibris nutricionals, aparició de noves malalties, etc, encara que de moment no hi ha estudis que ho demostrin. A més, es creu que la propagació de cultius d’organismes modificats genèticament podria fer disminuir la diversitat vegetal en entrar en competència desigual amb les espècies convencionals, i també provocar l’aparició de plantes i insectes resistents als plaguicides. També es crearia un augment de la dependència del sector agrícola davant un reduït nombre d’empreses multinacionals productores de plantes i llavors transgèniques, i dels productes fitosanitaris específics.
Finalment, som nosaltres com a consumidors qui tenim el poder de decidir quins aliments volem que formin part de la nostra dieta.

Mengem massa proteïnes?

2010-03-29T17:15:00.004+02:00

Les proteïnes tenen un paper molt important en la composició del nostre cos. Estan formades per la unió d’unes molècules més senzilles, els aminoàcids, dels quals només n’existeixen una vintena. Hi ha vuit aminoàcids que l’organisme humà no és capaç d’elaborar, i els hem d’ingerir amb la dieta. Són els aminoàcids essencials.
La farina de soja és el producte que conté més quantitat de proteïnes (un 40%), la carn i el peix en contenen entre un 20 i un 30%, igual que els llegums, i els aliments amb un menor contigut proteic són els cereals, els ous i la llet. La resta d’aliments pràcticament no presenten proteïnes.
Però el nostre organisme no pot aprofitar per igual el contingut proteic de tots els aliments. Segons el percentatge d’aprofitament, les proteïnes d’origen animal són les més destacades, començant pels ous (94%), la llet (82%) i, per últim, la carn i el peix (67%). Les proteïnes d’origen vegetal tenen el tant per cent d’aprofitament proteic més baix (40-70%). Això és degut a que no hi ha cap aliment vegetal que presenti tots els aminoàcids alhora. Per a satisfer les necessitats proteiques mínimes, hem de consumir una major quantitat d’aliments proteics en una dieta vegetariana que en una d’omnívora. Tot i això, per abastir-nos dels aminoàcids essencials no és necessari el consum de carn o peix, podem consumir ous i llet, que tenen un major percentatge d’aprofitament.
Moltes proteïnes d’origen vegetal es complementen de tal manera que, si es consumeixen conjuntament, es millora el seu aprofitament. En una dieta vegetariana basta amb combinar en un mateix àpat arròs i llet, blat i llet, sèsam i llet, patata i llet, blat de moro amb soja i llet, arròs i llegums, mongeta blanca i blat, mongeta blanca i blat de moro, soja amb blat i sèsam, soja amb blat i arròs, o arròs i fruits secs per tal d’obtenir la proteïna complerta. És un mètode tan senzill com antic, per exemple barrejar els cigrons amb arròs, o l’arròs amb llet.
La creença que la carn és fonamental en l’alimentació humana està fortament arrelada a la nostra cultura per raons històriques i sociològiques, ja que antigament només les persones riques podien permetre’s el luxe de consumir aquest producte. En una dieta equilibrada, tan sols un 10-15% dels aliments que consumim diàriament hauria de ser d’origen proteic. Pensem per un moment quina és la proporció real que mengem, i veurem si tenim tendència a fer-ho en excés.

La retenció de líquids

2010-03-29T17:06:00.003+02:00

Els símptomes de la retenció de líquids afecten a més de la meitat de la població, especialment la femenina. Aquesta afecció pot tenir diferents orígens. Pot ser deguda a malaties càrdio-vasculars com la hipertensió o la insuficiència cardíaca, a un mal funcionament dels ronyons o el fetge, etc. Segons el moment del cicle menstrual en què ens trobem també podem patir retenció de líquids, principalment durant l’ovulació i la menstruació. I finalment, la retenció de líquids pot ser conseqüència de mals hàbits alimentaris, de períodes d’estrés o ansietat, de la calor o dels canvis de temps, del sedentarisme, del tabaquisme o de la presa de determinats medicaments.

Són signes de possible retenció de líquids la hipersensibilitat i inflor temporal dels pits, turmells i/o genolls inflats, cames cansades, dificultat per posar-se o treure’s els anells, ulls inflats i inflamació abdominal. Quan no és deguda a una malaltia, la retenció de líquids és el resultat del pas d’aigua des dels capil·lars sanguinis cap a l’espai que hi ha entre les cèl·lules, i la seva permanència allà durant un temps excessiu.

Alguns consells per evitar la retenció de líquids són disminuir el consum de sal, menjar com a mínim cinc racions al dia de fruita i verdura fresques, reduir la cafeïna i l’alcohol, beure entre 1’5 i 2 litres d’aigua cada dia, evitar l’estrés, fer activitat física regularment i, si és el cas, deixar de fumar.

Ara que estem en l’època de les dietes miracle i els diürètics, és recomanable deixar-se assessorar per un professional expert si volem aprimar-nos de cara a l’estiu. Hem de tenir en compte que si tenim sobrepès o obesitat serà degut a un excés de greix, ja que la retenció de líquids representa com a màxim 1 o 2 kg del pes corporal total. Per tant, és millor que seguim una dieta equilibrada, evitem els sucres simples i els greixos, bevem molta aigua i realitzem exercici físic.

Si retenim líquids és per algun motiu concret, i només corregint la causa d’aquesta retenció eliminarem l’excés d’aigua del nostre organisme, ja que els diürètics només ens funcionen mentre els estem prenent. Recordem que no convé abusar d’aquest tipus de productes, ja que presos sense mesura poden tenir efectes perjudicials per a la salut.

Els celíacs i l'alimentació equilibrada

2010-03-29T17:01:00.003+02:00

La malaltia celíaca és una intolerància al gluten que produeix una lesió greu i permanent de la superfície interna del budell prim. Com a conseqüència, les persones que la pateixen no absorbeixen bé els nutrients i poden presentar signes de malnutrició. La manera més segura de diagnosticar aquesta malaltia és realitzant una biòpsia intestinal i l’únic tractament que té actualment és el dietètic. L’eliminació total del gluten de la dieta restableix la mucosa intestinal i ha de seguir-se estrictament durant tota la vida.
El gluten és una proteïna que trobem a alguns cereals com el blat, la civada, l’ordi, el sègol, l’espelta i els seus derivats (farina, pa, pasta, galetes, etc.). Les persones celíaques poden menjar tot tipus d’aliments que no continguin gluten en el seu origen: cereals i derivats sense gluten (arròs, blat de moro, mill), grans com la quinoa, l’amarant i el blat sarracè, llegums, tubercles (patata, tapioca), carn, peix, ous, llet, fruita, verdura, greixos comestibles i sucres.
El consum de productes manufacturats en general implica per als celíacs assumir un risc, ja que la legislació vigent no obliga a especificar quins són els cereals utilitzats. També han de tenir precaució quan mengen a un restaurant, als menjadors escolars i quan compren a establiments que no poden certificar l’absència total de gluten dels seus productes.
Com que la incidència de la malaltia és cada cop més freqüent, estan proliferant les empreses i els establiments dedicats a la fabricació i distribució d’aliments sense gluten, així com les associacions d’afectats. El més aconsellable per a les persones celíaques és que busquin assessorament dietètic professional per tal que puguin seguir una dieta equilibrada, ja que la majoria d’hidrats de carboni que són la base de la nostra alimentació provenen de cereals que contenen gluten.

Recomanacions nutricionals en cas d'anèmia

2010-03-29T13:25:00.004+02:00

L’anèmia més freqüent és la deguda a un dèficit de ferro, que pot provocar esgotament físic i psíquic, palpitacions, vòmits, diarrea o restrenyiment, mal de cap, acúfens, marejos o vertigen, amenorrea o pèrdua de la líbido. La persona anèmica sol presentar una pal·lidesa a la pell i a les mucoses proporcional a la intensitat de l’anèmia.

Encara que l’anèmia ferropènica ha de tractar-se amb suplements de ferro, hi ha una sèrie de recomanacions dietètiques que es poden seguir per tal que el ferro que contenen els aliments de la dieta sigui aprofitat al màxim.

El ferro dels aliments d’origen animal és la forma més fàcilment assimilable per a l’organisme. És recomanable consumir dues racions diàries de carn, peix, marisc (cloïses, escopinyes, musclos) o ous, i com a mínim tres cops al mes fetge.

En canvi, l’absorció del ferro dels aliments vegetals només és possible amb la presència a la dieta de vitamina C. Les verdures més recomanades pel seu contingut en ferro són les bledes, els espinacs i les faves tendres poc cuinades, i l’endívia i l’escarola en amanides. Els llegums s’haurien de consumir dos cops a la setmana amb patata o arròs per millorar la qualitat de la proteïna. Per augmentar l’absorció del ferro, combinar-los amb aliments rics en vitamina C com tomàquet, pebrot, cols de qualsevol tipus, soja fresca germinada, julivert fresc o canonges. Les postres poden ser a base de fruita, preferentement cítrics, kiwis, maduixes, grosella negra o meló pel seu aport de vitamina C.

No s’ha d’abusar dels cereals integrals perquè, encara que tenen més ferro, vitamina B12 i àcid fòlic que els refinats, el seu contingut en fitats fa que s’assimilin pitjor.

Un exemple de dieta equilibrada per augmentar l’absorció del ferro seria esmorzar un got de llet amb un entrepa de pernil salat sense greix, una poma a mig matí, dinar un primer plat de cigrons amb arròs, espinacs i pebrot, de segon plat fetge de pollastre amb ceba i guarnició d’amanida (escarola, endívia, brots de soja, pebrot i tomàquet), unes maduixes amb suc de taronja natural de postres, una llesca de pa amb formatge fresc i un kiwi per berenar, i per sopar menestra de verdures (pèsols, mongeta tendra, faves, espàrrecs i col-i-flor) de primer plat, llenguado al forn amb patates de segon i una mandarina de postres.

El colesterol: bo o dolent?

2010-03-29T13:21:00.003+02:00

Els greixos són motiu d’una gran preocupació a la societat actual, on l’obesitat i les malalties derivades d’aquesta (hipertensió arterial, diabetis, hiperlipèmies, malalties càrdio-vasculars) cada dia són més freqüents.
El colesterol és un greix que ingerim amb aliments d’origen animal. Encara que és necessari per al bon funcionament del nostre cos, un excés fa augmentar la possibilitat de patir malalties càrdio-vasculars, ja que es pot acumular a les parets dels vasos sanguinis i obstruir el pas de la sang.
El que coneixem com a “colesterol bo” i “colesterol dolent” és la mateixa molècula, però associada a diferents proteïnes transportadores. La proteïna HDL porta el colesterol des de la sang fins al fetge, on és emmagatzemat, per això aquest colesterol no ens és perjudicial. En canvi, la proteïna LDL transporta el colesterol des del fetge a la sang, des d’on li és fàcil dipositar-se a les parets arterials.
Hi ha altres greixos de la dieta que influeixen en els nivells de colesterol. Els àcids grassos saturats que trobem a la mantega, el llard de porc, el greix dels embotits i de la carn, els ous, els lactis i els olis de coco i de palma augmenten el colesterol-LDL i, per tant, el risc de patir malalties càrdio-vasculars. Els àcids grassos monoinsaturats trans o hidrogenats de les margarines dures, el pa de motlle i els productes de brioixeria industrial actuen com els àcids grassos saturats.
En canvi, els àcids grassos monoinsaturats que trobem principalment a l’oli d’oliva, tenen la propietat d’elevar el colesterol-HDL i disminuir l’LDL, per la qual cosa redueixen el risc de patir malalties càrdio-vasculars. Els àcids grassos poliinsaturats omega-3, que es troben principalment al peix blau, també disminueixen el colesterol-LDL. Els àcids grassos poliinsaturats omega-6 dels olis de llavors (girasol, blat de moro), els fruits secs i les margarines disminueixen el colesterol-LDL, però per altra banda poden augmentar el risc de patir trombosi en persones propenses.
Si seguim una dieta equilibrada, el nostre organisme disposarà de la quantitat adequada d’aquests greixos, i no haurem de preocupar-nos pel colesterol.

L'alcohol com aliment

2010-03-29T13:17:00.002+02:00

L’alcohol prové de la fermentació de mosts ensucrats, i el seu ús en l’alimentació humana té un origen molt antic. El contingut en alcohol varia segons el tipus de beguda: des del 4-5 % de la cervesa fins el 40-60 % de les begudes superalcohòliques, passant pel 10-12 % dels vins).

Des del punt de vista nutritiu, l’alcohol és una substància molt particular. Primerament, perquè proporciona 7 quilocalories per gram consumit, la qual cosa el converteix, després dels greixos (9 quilocalories per gram), en la substància alimentària més energètica. En segon lloc, perquè la seva absorció a l’estómac i a l’intestí és molt més ràpida que la de qualsevol altre aliment, sobretot si s’ingereix amb l’estómac buit.

El primer efecte de les begudes alcohòliques es dóna a nivell dels receptors gustatius de la llengua que, estimulats per l’alcohol, provoquen un augment de l’apetit. També s’estimulen les funcions de les glàndules de l’estómac, augmentant la secreció d’àcid clorhídric i produint una sensació de gana més intensa. Precisament, el consum d’aperitius es basa en aquesta acció de l’alcohol.

Un cop consumit, l’alcohol desencadena les seves conseqüències proporcionalment a la quantitat ingerida, encara que no en totes les persones es manifesta de la mateixa manera. A més, té un notable poder deshidratant.

La dosi diària màxima d’alcohol hauria de situar-se al voltant dels 50 grams. Aquesta quantitat correspon, aproximadament, a mig litre de vi distribuït en els dos àpats principals. Hem de tenir en compte, però, que el consum en excés i repetit de begudes alcohòliques provoca danys a l’aparell digestiu, especialment al fetge, al sistema nerviós central, a les artèries i als músculs.

Els diferents tipus de greixos

2010-03-20T19:35:00.005+01:00

Els greixos formen un grup heterogeni caracteritzat per la seva insolubilitat en l’aigua. Un consum excessiu de greixos engreixa per això són motiu d’una gran preocupació a la societat actual, on l’obesitat i les malalties derivades d’aquesta (hipertensió arterial, diabetis, malalties càrdio-vasculars) cada dia són més freqüents. Però tampoc podem prescindir-ne totalment, ja que els greixos permeten l’absorció de les vitamines liposolubles A, D, E i K, protegeixen els òrgans interns de possibles lesions i són la principal reserva energètica de l’organisme.
Els greixos que ingerim amb la dieta es troben en forma d’àcids grassos i colesterol. Aquest últim l’ingerim amb aliments d’origen animal: llet i derivats, vísceres, marisc, carn, peix i ous. Encara que el colesterol és necessari per a la renovació de les cèl•lules que formen el nostre cos, a més de formar part de molècules que intervenen en processos metabòlics importants, en excés fa augmentar la possibilitat de patir malalties càrdio-vasculars, ja que es pot acumular a les parets dels vasos sanguinis.
El que coneixem com a “colesterol bo” i “colesterol dolent” és la mateixa molècula de colesterol, però associada a diferents proteïnes transportadores. La proteïna HDL porta el colesterol des de la sang fins al fetge, on és emmagatzemat, per això aquest colesterol no ens és perjudicial. En canvi, la proteïna LDL transporta el colesterol des del fetge al torrent sanguini, on li és fàcil dipositar-se a les parets arterials.
Com que la nostra font d’energia a curt termini són els hidrats de carboni, els àcids grassos de la dieta s’emmagatzemen al teixit adipós en forma de triglicèrids per a constituir la reserva energètica de l’organisme. Un gram de greixos conté 9 quilocalories, que només seran utilitzades en cas de que l’aport d’hidrats de carboni no sigui suficient.
Segons seves propietats, els àcids grassos poden ser saturats o insaturats.
Els àcids grassos saturats (AGS) no presenten dobles enllaços a les seves molècules i tenen consistència sòlida a temperatura ambient. Són d’origen animal (mantega, llard, greix dels embotits i de la carn, ous, lactis) i alguns de vegetal (coco i palma). El seu consum en excés és perjudicial perquè eleven el colesterol-LDL.
Els greixos insaturats presenten dobles enllaços a les seves molècules i són de consistència líquida. Segons si tenen un o més dobles enllaços, es divideixen en àcids grassos monoinsaturats (AGM) i àcids grassos poliinsaturats (AGP).
Segons la seva estructura, els AGM es divideixen en cis o trans. Dels primers, el més abundant es troba principalment a l’oli d’oliva, i en menor quantitat a altres aliments com els alvocats i els fruits secs. Com que resisteix temperatures elevades sense alterar la seva composició, l’oli d’oliva és el greix més indicat per cuinar i sobretot per fregir. Entre les seves propietats destaca la d’elevar el colesterol-HDL i disminuir l’LDL, per la qual cosa redueix el risc de patir malalties càrdio-vasculars.
Els AGM trans, en canvi, han patit un procés d’hidrogenació industrial que els fa actuar com els àcids grassos saturats, és a dir, augmenten el colesterol-LDL i els triglicèrids, i per tant, el risc de patir malalties càrdio-vasculars. Es troben a les margarines dures, al pa de motlle i als productes de pastisseria industrial.
Els àcids grassos poliinsaturats (AGP) poden ser de la sèrie omega-3 o omega-6. Els primers es troben principalment al peix blau i són nutrients essencials (el nostre cos no els pot fabricar i els hem d’ingerir amb la dieta). Disminueixen el colesterol-LDL i els triglicèrids, i tenen una acció antiagregant i vasodilatadora, per això disminueixen el risc de patir trombosis.
Els AGP de la sèrie omega-6 els trobem als olis de llavors (girasol, blat de moro), als fruits secs i a les margarines. Disminueixen el colesterol-LDL, però per altra banda poden augmentar el risc de patir trombosis en persones propenses.
En una dieta equilibrada, els greixos ens han d’aportar del 30 al 35 % del valor calòric total, i d’aquests els AGS han de representar un 7-8 %, els AGM un 10-15 % i els AGP un 7-8 %. El colesterol ingerit no ha de superar els 300 mg al dia.

Són tan dolents, els sucres?

2010-03-20T18:11:00.006+01:00

Sovint sentim a dir que per gaudir d’una bona salut, a part de fer una mica d’exercici i estar de bon humor, hem de seguir una dieta equilibrada. La dieta és el conjunt d’aliments que mengem en un dia. Però què vol dir que sigui equilibrada?
Sabem que els aliments estan formats per unes substàncies més petites anomenades nutrients, que són els sucres, els greixos, les proteïnes, l’aigua, les vitamines, les sals minerals i la fibra. Cadascun d’aquests nutrients fa una feina diferent dins el nostre cos: els sucres ens donen energia, els greixos emmagatzemen l’energia que no fem servir, les proteïnes formen part dels nostres músculs, etc.
Però no tots els aliments estan formats pels mateixos nutrients. Segons la seva composició en nutrients, classifiquem els aliments en set grups. La nostra dieta serà equilibrada i el nostre cos funcionarà de manera correcta si mengem la quantitat suficient d’aliments de cada grup.
El primer grup és el dels sucres, també coneguts com glúcids o hidrats de carboni. Són la principal font d’energia del nostre organisme, però hem d’aprendre a distingir-ne de dos tipus, ja que tenen diferents propietats.
Els sucres simples (com la glucosa i la fructosa) són dolços i solubles en aigua. En trobem a la canya de sucre, a la remolatxa sucrera, a la mel i a la fruita. El seu consum ens proporciona energia immediata i per un període curt de temps, ja que en ser molècules senzilles els digerim amb facilitat. En una dieta equilibrada, recomanem el seu consum ocasional i moderat.
Els sucres complexos no són dolços ni solubles en aigua, i estan formats per la repetició de molècules de sucres simples. Per això són més grans i difícils de digerir. En una dieta equilibrada, aquest tipus de sucres han de ser la base de la nostra alimentació, ja que ens proporcionen energia a curt termini i durant un període de temps més llarg que els simples. Són abundants als cereals (blat, arròs, civada...) i derivats (pa, pasta...), i als tubercles com les patates, i n’hem de menjar entre quatre i sis racions al dia. Els llegums també són rics en hidrats de carboni complexos, però els classifiquem dins el grup de les proteïnes.
El segon grup d’aliments el formen els greixos o lípids (oli, margarina, mantega...), dels quals consumirem entre tres i sis cullerades soperes al dia, preferentment d’oli d’oliva.
El peix, la carn, els ous, els llegums i els fruits secs pertanyen al tercer grup, el de les proteïnes, i el seu consum recomanat és de dues o tres racions al dia.
El quart grup d’aliments és el de la llet i els seus derivats (iogurt, formatge...), i n’hem de menjar entre dues i tres racions al dia.
Les verdures i hortalisses, del grup cinc, les hem de consumir de dos a quatre cops al dia, i al menys un han de ser fresques.
La fruita forma part del grup sis i el seu consum recomanat és de dues o tres peces al dia.
Finalment, el setè grup és el de les begudes, amb l’aigua com a principal component. Per no deshidratar-nos és convenient que beguem entre 6 i 8 gots al dia, l’equivalent a un litre i mig o dos litres.
La coneguda dieta mediterrània és el millor model de dieta equilibrada, i coincideix amb les proporcions d’aliments esmentades anteriorment.
Quan mengem més sucres dels que cremem, l’energia que contenen s’emmagatzema al nostre cos en forma de greixos, fent-nos augmentar de pes. Per això les dietes d’aprimament, a part de reduir la ingesta greixos, redueixen o fins i tot eliminen els sucres, tant simples com complexos. Aquesta situació obliga l’organisme a obtenir l’energia que necessita per viure dels greixos acumulats al nostre cos. Així com es van cremant aquests greixos s’aconsegueix la pèrdua de pes, però a canvi de seguir una dieta gens equilibrada.
Per tant, aquest tipus de dietes poden fomentar la creença errònia que els sucres complexos (pa, arròs, pasta, patata, llegums) són “dolents” perquè engreixen. Com hem vist, el seu consum ha de ser la base d’una dieta equilibrada perquè són la nostra principal font d’energia, i només ens engreixaran quan en mengem més dels que cremem.

Per què no funcionen les dietes d'aprimament?

2010-03-12T17:47:00.011+01:00

Sovint sentim a dir per qualsevol mitjà de comunicació que el sobrepès i l’obesitat estan augmentant de manera alarmant a la nostra societat. Més de la meitat de la població té excés de pes, i aproximadament un 15% pateix obesitat. A més, la prevalença de l’excés de pes està en constant creixement.

La raó d’aquest increment es troba en una alimentació hipercalòrica, és a dir, una desproporció entre el consum de calories i la despesa energètica de la persona. Aixó ha anat paral·lel al gran desenvolupament tecnològic de les últimes dècades, que ha fet possible l’emergència d’una indústria alimentària capaç de produir una gran varietat d’aliments i amb una alta densitat energètica.

Si a això li afegim un augment generalitzat del sedentarisme, ens trobem amb una gran facilitat per anar acumulant greixos i pujar de pes. La lluita contra l’obesitat té com objectiu reduir aquests greixos, tant els que l’organisme té acumulats com els que ingerim amb la dieta i, de retruc, disminuir el risc de patir malalties associades.

Quanta gent coneixem que ha començat a fer alguna dieta estricta d’aprimament i l’ha acabat abandonant? O que ha aconseguit arribar al pes objectiu i amb el temps ha tornat a recuperar tants o més quilos dels que havia perdut?

El fet de seguir una dieta d’aquest tipus suposa menjar menys, tant en quantitat com en qualitat d’aliments, la qual cosa fa que la majoria d’aquestes dietes no siguin gens equilibrades. Aquest desequilibri porta l’organisme a patir un dèficit de nutrients, i la persona que segueix la dieta es comença a sentir dèbil, passa gana, té ansietat, ganes de picar, estrés, mal humor, li cauen els cabells... El seu metabolisme basal es redueix, perquè el cos es posa en estat d’alerta i comença a estalviar energia i, tot i seguir la dieta estrictament, la baixada de pes s’estanca. Si la persona vol seguir baixant de pes, la dieta s’ha de fer més restrictiva, disminuïnt la ingesta de calories encara més i, conseqüentment, l’aport de nutrients.

En algun dels moments en què s’estanca la pèrdua de pes, se sol abandonar la dieta amb el desànim i la frustració que comporta no haver aconseguit el desitjat objectiu. A partir d’aquí, i amb més o menys rapidesa, molta gent comença un altre cop a menjar en excés i a repetir els errors alimentaris que la van portar a engreixar-se, tancant així un cercle viciós molt difícil de trencar.

La solució definitiva per aprimar-se i mantenir el pes aconseguit, però, no és el seguiment d’una dieta estricta i desequilibrada durant uns mesos, que ja hem vist que no porta enlloc, sinó el canvi definitiu dels hàbits alimentaris. Perquè aprenent a menjar bé ens sentirem molt millor!